ENTREVISTA A JUDITH JUANHUIX AMB MOTIU DEL DIA INTERNACIONAL DE LA DONA I LA NENA A LA CIÈNCIA
Com vols que et presentem, i amb quins pronoms vols que ens dirigim a tu?
Soc la Judith Juanhuix, una dona de 53 anys, doctora en física, científica del sincrotró ALBA i mare de dos adolescents fantàstics.
I, a més, Trans*.
M’agrada la música, llegir, escriure, la muntanya, sortir de festa, conèixer, i sobretot fer coses que mai havia fet abans.
Tu ets doctora en física i treballes al Sincrotró ALBA.
Pots explicar per la gent que no sabem gaire del tema, que és el Sincotron ALBA i quina feina desenvolupes tu allà?
Treballo per a què els grups de recerca externs i d’ALBA puguin desenvolupar els experiments en ciències de la vida.
En particular soc cap de la secció de ciències de la vida, i responsable d’una estació experimental del sincrotró, XAIRA, dedicada a resoldre l’estructura de macromolècules biològiques.
A més, participo en experiments de biologia estructural, química supramolecular, arqueologia, etc.
Quin es el principal objectiu de celebarar aquest dia?
Hi ha poques dones en ciència, en molts graus no arribem al 25%.
Cal treballar per reduir aquesta segregació per gèneres que agreuja els rols i estereotips i, a més, fa pitjor la ciència. La ciència ha de ser una activitat social al servei del progrés, i no una eina de domini o un privilegi d’una part de la societat.
Per aconseguir-ho, hem d’impulsar polítiques que acosti el perfil de les persones de ciència al perfil que té la societat.
Quin referent tens en el mon de la ciència?
En tinc molts. Rosalind Franklin, Dorothy Crowfoot Hodkin, Lynn Conway, David Faraday, Gottfried Leibniz, Cecilia Payne…
Hi ha molts exemples de vides admirables en ciència!
Avui que es el dia de la Dona i la nena a la ciència, i suposem que els temps han canviat molt, pero les dones encara avui pateixen discriminació en les institucions d’investigacio científica i tècnica?
Sí.
No és una discriminació explícita, però sí implícita en forma d’obligacions sobrevingudes per raons de gènere:
– Conciliació familiar,
– “Secretarització”,
– Xarxa entre iguals…
Que actualment en els centres de recerca catalans dedicats les ciències experimentals la proporció de dones sigui aproximadament un 27% no és casual.
En algun moment has sentit aquesta discriminació i que no se li donava el mateix valor a la teva opinió o la teva professionalitat pel fet de ser dona i Trans*?
Com deia, aquest doble raser és subtil.
Explicítament no m’hi he trobat, tret de comentaris i actituds trànsfobes de col·laboradors. Però m’adono que quanta més relació tenen amb mi, més igualitària és la relació.
Això vol dir que ens podem fer valer!
Quin es el primer desafiament per arribar aconseguir la igualtat de genere a la ciència?
El desafiament personal: fa falta que ens creiem que ho podem fer!
I el segon desafiament és aconseguir una xarxa sòlida.
Quin tipus de polítiques publiques son necesaries per augmentar la participació de les dones en les carreres científiques?
Cal una acció transversal.
D’entrada, visibilització de referents.
També no comptabilitzar els períodes de maternitat i paternitat dins de les sol·licituds de beques, projectes i ajuts, tal com es fa a França, per exemple.
També anar més enllà dels articles científics, i valorar també les capacitats de mentoratge i pedagògiques. I aplicar tots aquests programes a no només en l’eix de gènere, sinó també en el de diversitat de gènere.
Vols afegir quelcom que no hem preguntat i és important per tu?
Només afegiria que ho proveu.
Que la ciència no és fàcil, però és fantàstica quan formes part d’un equip.
La ciència és com el gènere: cal entendre-la per disfrutar-la, no es fa sola i, el més important, cal que sigui teva.
