INICI - Veus Trans

ENTREVISTA A ANA Mª (ELLA) I BARTOMEU (ELL) FAMILIA DE VEUS TRANS* AMB MOTIU DEL DIA INTERNACIONAL DE LA VISIBILITAT TRANS*

El 31 de març es celebra el Dia Internacional de la Visibilitat Trans* i aquest any 2025 amb motiu del 10è aniversari de l’associació, volem parlar amb famílies que han tingut un paper important en els inicis i en el recorregut del activisme per els drets de les infàncies i joventuts Trans*.

Avui parlem amb l’Ana Mª i el Bartomeu, una família de 5 persones residents a Canet i que han acompanyat a la seva filla Estel de 19 anys des del primer dia del seu trànsit social.

L’Anna és una de les persones fundadores, ara fa 10 anys, de Chrysallis Catalunya, avui Veus Trans*

Quan vàreu arribar a l’associació?

Quan vam arribar a l’associació encara no hi havia associació aquí a Catalunya.

A Espanya hi havia Chrysallis, però a Catalunya encara no estava creada. Vam contactar a una trobada de Chrysallis a Ciudad Real i allà vam conèixer famílies amb les que encara tenim amistat.

I per què?

Perquè voliem que la nostra filla conegués personetes com ella, que no es veies estranyai que coneixes persones com ella i després vam pensar que ens aniria bé trobar recolzament amb l’associació.

Fa molt anys d’això.

Abans hi havia moltes mancances i les persones menors no tenien reconeguts els seus drets, no?

Què us trobàveu en el vostre dia a dia i en el de la vostra filla?

No només mancances també por, perquè fins aquell moment la gent trans* visible era adulta i de cop i volta a la societat començaven a aparèixer menors trans* això era molt trencador, les pors eren aquestes.

A l’escola si tu presentaves a la teva filla com a persona trans* , podia trasbalsar molt, de fet era la por que teniem, per tant quan va començar el curs amb els seu nom i gènere sentit vam fer una reunió amb les famílies de 3er de primària .

Vam pensar que si ho entenien, tot seria més fàcil.
En aquell moment no hi havia cap protocol educatiu, érem nosaltres qui expliàvem a l’escola el que havien de fer i en funció de com fos de receptiva l’escola i sensible en la temàtica podia passar de tot.

Nosaltres vam tenir una escola que ens va acompanyar i seguir en tot moment però tenim amistats que no van tenir la mateixa sort.

“Volíem que conegués persones com ella i després vam pensar que ens aniria bé trobar recolzament”

Com vareu entomar que des de l’administració no es reconegués la identitat de gènere de la vostra filla?

D’administracions hi ha moltes, però al final és un tema civil .

Amb la llei que teníem en aquell moment necessitaves un diagnòstic de trastorn de disfòria de gènere i dos anys d’hormonació per poder demanar el canvi de nom i gènere en el DNI. Tot va anar evolucionant.

Si que es veritat que vam parlar amb l ‘Estel i li vam dir que no tindria el seu DNI fins que no tingués el nom canviat, l’hi vam expressar que en aquell moment no necessitava tenir DNI, només tenia 8 anys era molt petita, que tot canviava molt ràpid i que quan ella ho necessités ja el tindria.

El més important per nosaltres era no angoixar la nostra filla.
L’Estel als 13 anys ja tenia el canvi de nom i gènere en el DNI, però va ser feixuc.

En aquell moment es va aconseguir una cosa molt important per les persones menors, com és el canvi de nom a la targeta sanitària, ens ho podeu explicar?

Anar al metge era angoixador per totis, cada vegada que anàvem al CAP o especialista havíem d’adreçar-nos al taulell per comunicar-li a la recepcionista que quan anomenessin a aquesta personeta ho fessin en femení i amb el nom d’Estel.

Fins que un dia en un ingrés hospitalari on li van posar la polsera amb el seu nom registral, i alguns dels professionals que entraven a l’habitació es confonien i la cridaven amb el seu nom no sentit, ens vam adonar que alguna cosa havíem de fer.

I així va ser, quan li van donar l’alta el Bartu va anar al Departament d’Igualtat de la Generalitat a veure si es podia posar el nom sentit a la targeta sanitària , vam tenir la sort que la Lluïsa Jimenez, llavors responsable de l’àrea, va veure que era un tràmit que es podia fer .

“El més important per nosaltres era no angoixar la nostra filla”

Que ha suposat per vosaltres i la vostra família, formar part de l’associació?

L’associació és un coixí per moltes famílies, potser per nosaltres no tant a priori perquè l’Estel va fer el trànsit sense l’acompanyament inicial de l’associació però si que ens va ajudar en el canvi de nom i a tenir relacions amb altres Famílies Trans*, amb moltes d’elles encara conservem amistat.

Sense l’ associació i l’ activisme no estaríem on som.
L’activisme es molt cansat i s’ha de fer amb relleu.

Tenint en conte el punt en que ens trobem actualment amb les lleis estatals i autonòmiques i veient el moment polític, com valoreu el punt en que ens trobem i com veieu el futur en matèria de drets per a les persones LGTBI?

L ‘activisme no pot desaparèixer, sempre hi ha coses a fer, els drets s’han d’exercir i si no es reclamem els trepitgen i ara estem en un moment amb l’onada de VOX, el PP i l’extrema dreta que intenten aixafar-ho tot.

L’associació és una joia que s’ha de cuidar i la manera de cuidar-la és que la gent s’apunti a fer activisme en la mesura del que pugui . Això és el que s’ha de fer.

I per últim, quin consell li donarieu a les famílies de menors trans*, avui Dia Internacional de la Visibilitat Trans*?

Doncs que ara viuen una infantessa molt maca perquè viuen aquella infantesa que senten tenir.
Però el món continua a fora sent cruel i heu d’estar preparades per quan es facin grans, perquè us necessitaran més que ara, per tant un consell, resiliència, paciència i envoltar-vos d’amistats Trans* adultes per ellis i per vosaltres (son un tresor).

“ L’associació és una joia que s’ha de cuidar”

Moltes gràcies família per compartir amb nosaltres aquestes experiències, en nom de totes les famílies de Veus Trans* us donem les gràcies per ser i estar i per obrir camí, un camí en el seu dia difícil que avui ens fa el nostre molt més fàcil.

entrevista a "les dones i els dies"

Entrevista a "Les Dones i els Dies"

Aquest dijous, 20 de març, l’Olga i la Sílvia van estar parlant amb la Montse Virgili al seu programa Les Dones i els Dies de Catalunya Ràdio.

El tema: Adolescències Trans*

Es va fer una passejada per les seves inquietuds, les seves pors, i els reptes constants a què s’enfronta la nostra canalla en una etapa ja complicada en si mateixa.