Dia Internacional contra la LGTBI-FÒBIA
Avui, 17 de maig, Dia Internacional contra la LGBTI-fòbia, commemorem la decisió de l’Organització Mundial de la Salut, l’any 1990, d’eliminar l’homosexualitat de la llista de malalties mentals. Una fita històrica que ens recorda que els drets s’han conquerit amb lluita, però també que cal continuar aixecant la veu, amb més força que mai, davant dels retrocessos actuals.
Malgrat els avenços assolits, vivim un moment polític i social preocupant. L’extrema dreta guanya espais i desmantella polítiques públiques arreu, fins i tot ben a prop nostre: Madrid i València ja en són exemples evidents. A Catalunya, les dades tampoc són esperançadores: les denúncies per LGBTI-fòbia als Mossos d’Esquadra han augmentat un 40%.
No ens ho podem permetre. Com a societat i com a persones, hem de rebutjar rotundament aquestes actituds i els discursos d’odi que alguns partits, col·lectius i entitats propaguen des de posicions de privilegi. Perquè la LGBTI-fòbia no només s’expressa al carrer, també es troba a les institucions, als centres educatius, als serveis de salut, a l’esport i a molts altres àmbits de la vida quotidiana.
Per això exigim voluntat política real. Cal desplegar, amb recursos i compromís, les lleis i decrets ja existents.
Volem un país lliure, una societat respectuosa i diversa.
Diem prou a la LGBTI-fòbia als centres educatius. Cal formació per als equips docents i incorporar l’educació en la diversitat de forma curricular a les aules. Activar un protocol antiassetjament hauria de ser una excepció, no una rutina. Volem espais segurs per a tota la canalla i joventut. La LGBTI-fòbia es combat amb educació, i la clau és la prevenció.
Reclamem una Llei Trans Catalana* i un Protocol d’Atenció a la Salut per a les Persones Menors Trans*, elaborats amb la participació de les persones usuàries i les seves famílies. Garantir drets és combatre els discursos d’odi. Aquests drets són essencials perquè són, simplement, Drets Humans.
Volem infàncies i adolescències lliures, felices i segures.
Volem una societat plena de colors, no tornar mai més al blanc i negre.
Avui, 17 de maig, Dia Internacional contra la LGBTI-fòbia, commemorem la decisió de l’Organització Mundial de la Salut, l’any 1990, d’eliminar l’homosexualitat de la llista de malalties mentals. Una fita històrica que ens recorda que els drets s’han conquerit amb lluita, però també que cal continuar aixecant la veu, amb més força que mai, davant dels retrocessos actuals.
Malgrat els avenços assolits, vivim un moment polític i social preocupant. L’extrema dreta guanya espais i desmantella polítiques públiques arreu, fins i tot ben a prop nostre: Madrid i València ja en són exemples evidents. A Catalunya, les dades tampoc són esperançadores: les denúncies per LGBTI-fòbia als Mossos d’Esquadra han augmentat un 40%.
No ens ho podem permetre. Com a societat i com a persones, hem de rebutjar rotundament aquestes actituds i els discursos d’odi que alguns partits, col·lectius i entitats propaguen des de posicions de privilegi. Perquè la LGBTI-fòbia no només s’expressa al carrer, també es troba a les institucions, als centres educatius, als serveis de salut, a l’esport i a molts altres àmbits de la vida quotidiana.
Per això exigim voluntat política real. Cal desplegar, amb recursos i compromís, les lleis i decrets ja existents.
Volem un país lliure, una societat respectuosa i diversa.
Diem prou a la LGBTI-fòbia als centres educatius. Cal formació per als equips docents i incorporar l’educació en la diversitat de forma curricular a les aules. Activar un protocol antiassetjament hauria de ser una excepció, no una rutina. Volem espais segurs per a tota la canalla i joventut. La LGBTI-fòbia es combat amb educació, i la clau és la prevenció.
Reclamem una Llei Trans Catalana* i un Protocol d’Atenció a la Salut per a les Persones Menors Trans*, elaborats amb la participació de les persones usuàries i les seves famílies. Garantir drets és combatre els discursos d’odi. Aquests drets són essencials perquè són, simplement, Drets Humans.
Volem infàncies i adolescències lliures, felices i segures.
Volem una societat plena de colors, no tornar mai més al blanc i negre.
